Aneu a
perdonar-me que faça servir aquest espai per donar-me una mica d’autobombo. Però
considere que la cosa s’ho mereix. El dissabte passat, 30 de maig, l’associació cultural “La Garrofera” em va atorgar el premi “Antoni Ferrer” de poesia 2015
per l’obra “El cor mineral de la margarida”. No us podeu fer una idea de l’emoció
que acaba amerant-te el cos en rebre un reconeixement així al teu poble i a
més, a través d’una entitat en la que has treballat molts anys i de la que ara
no en formes part per motius que no venen al cas, però que portes sempre al
cor. Un moment que es va arrodonir en rebre el guardó de mans del propi Antoni
Ferrer qui fins i tot va lloar públicament el meu treball, que coneix molt bé.
Un moment compartit amb l'escriptor i amic Juli Capilla, que també va ser guardonat amb el premi "Enric Valor" de narrativa per la seua obra "La iaia", un sentit homenatge a la seua àvia que, després d'escoltar la valoració del jurat, ja fa ganes de llegir.
Un moment compartit amb l'escriptor i amic Juli Capilla, que també va ser guardonat amb el premi "Enric Valor" de narrativa per la seua obra "La iaia", un sentit homenatge a la seua àvia que, després d'escoltar la valoració del jurat, ja fa ganes de llegir.
El jurat, presidit pel professor i poeta F. Xavier Ferrero, la professora i filòloga Edel Calabuig i el periodista i escriptor José Miguel Vilar-Bou, va fer
constar que, entre les virtuts del poemari, destacaven (i cite literalment) “la
capacitat del poeta de connectar amb el lector, convidant-lo a participar dels
seus sentiments, de les seues reflexions, dels seus diàlegs amb la persona
estimada; la vivesa i sinceritat amb que ens obri l’univers íntim i secret de
la parella; tot el conjunt de versos resulta una obra reblida d’harmonia, de
poesia essencial i de síntesi que és un cant al goig de viure, a la recerca de
la felicitat en el cos de la persona estimada; l’esforç del poeta per mostrar
el món amb una clau positiva: l’estima com a palanca de fe i d’esperança;
tècnicament l’obra es vesteix d’un llenguatge exquisit, amb un vocabulari
escollit amb molta cura, enfilat en un ventall de recursos literaris que genera
unes imatges poètiques plenes de sensibilitat i tendresa. Inclús el títol, “El
cor mineral de la margarida”, és ja per ell mateix un poema.”
El meu record va
ser per a l’amic Joanjo Masó, a qui vaig dedicar el premi, i que de ben segur
celebra allà, en el seu Montgó particular, que aquest país nostre pot començar
a somiar. Gràcies a ell per ensenyar-nos a resistir i a esperar.