dimarts, 30 de març de 2010

et vaig veure al cafè...

Et vaig veure al cafè, rere el tel breu i sinuós del fum del teu tallat i la mirada perduda xipollejant en la seua superfície de color bronze, omplint d’una lluentor inexplicable els teus ulls oceànics. Amb els ditets tastaves l’escalfor del vidre en un gest aràcnid i mesurat. No sé perquè et mirava. Entre totes les coses que havien anat vessant-se al llarg del dia tu em vas semblar la presència més tèbia i envejable, més insòlitament bressolada per la tendresa. Pagava la pena contemplar-te i perdre el pas en la teua drecera, al corrent de la teua existència.

Col•laboració al projecte col•lectiu lletrAtura

diumenge, 21 de març de 2010

dia internacional de la poesia: "silenci" de v.a. estellés

ENS demanen silenci, quan ens queden encara
tantes coses per dir -"a dormir, a callar"-,
cara als dies futurs, una amarga memòria
de sang pels escalons, de vidres en la boca,
una música sola que ningú no escoltava
arrossegant-se, trista, per damunt les estores,
un animal de música, allargassant-se, prim,
des del començament de la mort en la terra
i creuant, un per un, tots els túnels dels segles
amb una bruta fam de claredat, només.
Ens demanen silenci. Els prohòmens mediten.
Creuaven piament les mans sobre el melic,
ofegaven un rot, aclucaven els ulls.
Oh, les eternitats de J.R.J!
El món està ben fet. A callar tot el món.
A dormir tot el món. El món està ben fet.
¿Què més ens podeu dâ en altra vida? Amén.
Els versets eucarístics de Bertran Oriola.
(De "El llibre de les meravelles").

viure sense

És cert. Podrem viure sense miracles. I sense extraordinaris al final de la jornada. I amb la pell estalvia del tacte. I amb les oïdes ...