dissabte, 10 de març del 2012

"El teu nom és un ésser viu" a Tens un racó dalt del món


4 comentaris:

Francesca ha dit...

Quina conversa més entranyable! M'ha agradat molt escoltar-vos, tenia la sensació que era allà, a la saleta, bevent el cafè que fa temps tenim pendent. M'ha agradat molt el símil den Tibau del fotògraf i el poeta. Ho ha clavat. Enhorabona, Josep-Manel. Fins aviat!

Carme Rosanas ha dit...

Ha estat tot un plaer sentir-vos a tots dos...

Havia buscat aquest vídeo, però no el vaig saber trobar.

Ja t'havia llegit al blog, Josep Manel, un primer cop, després al llibre, més d'un cop. Alguns textos els recordava, d'altres no. I ara sentir-te com expliques, en una o altra mesura, l'elaboració dels teus textos m'ha encantat. Un plaer (el tercer) afegit als altes dos.

Voldria dir-vos que baix el meu punt de vista, el fil argumental, no li fa cap falta com diu el Jesús M. I hi estic d'acord que no li fa cap falta perquè ja el té. El seu fil argumental són les emocions que ens porta el dia a dia. Llegeixo el teu llibre i em trobo com si acompanyés al protagonista en la seva vida més quotidiana, però també més íntima. Un privilegi de totes totes, més que saber que fa i què li passa, sabem què sent i què pensa. El dia a dia, la quotidianitat, les petites passes que tots fem, per a mi és un fil argumental fantàstic.

Josep Manel, m'has fet somriure molt... una abraçada.

Josep Manel Vidal ha dit...

Per la meua banda la conversa fou tot menys serena, perquè era un feix de nervis per dintre. I això que començà a un despatx i després Jesús i jo volguérem donar continuïtat a aquella complicitat. Però fou entrar a l'estudi, escoltar les ordres del regidor... i vaig pensar "collons, açò va en serio!". I ja no em sortien les paraules com volia. En fi... gràcies, sou molt amables.

Sandra D.Roig ha dit...

Enhorabona per portar el tacte del paper a la pantalla!, una entrevista entranyable.

Una abraçada.