dilluns, 12 de setembre de 2016

Josep Manel Vidal guanya el Premi Soler i Estruch 2016 amb "La llum de les estrelles mortes".


El lliurament ha adquirit una nova dimensió en convertir-se en un sopar literari al restaurant Alberg Santa Anna.

Quina força poderosa pot moure’ns a voler canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d’una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la que despertem? Els relats que estructuren “La llum de les estrelles mortes” són, en la seua majoria, un conjunt d’històries on l’autor distorsiona, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que flota en l’espai d’un vàter i fa desaparèixer els objectes, la por d’un escriptor que invoca ficcions amb la seua literatura... Potser no donen raó d’allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a re-dirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.

“La llum de les estrelles mortes”, de Josep Manel Vidal és l’obra guanyadora del Premi Soler i Estruch. El jurat ha estat format per Anna Moner, Juli Alandes, Núria Sendra, Elvira Cambrils i Maurici Belmonte, actuant com a secretari, sense veu ni vot, el regidor de l'ajuntament, Lluís Piqueres.

Josep Manel Vidal ha declarat en rebre el premi: “Amb aquest treball faig la meua particular entrada en el món de la narrativa, ja que les primeres incursions literàries més exitoses a data de hui havien estat en el terreny de la poesia. Per a mi és molt important, aconseguir un guardó en una convocatòria com el premi Soler i Estruch que té una llarga i reconeguda trajectòria i que compta amb la complicitat d’una de les editorials més significatives i valentes del nostre país. I he d’afegir que, en aquests moments de la meua vida personal, és una dosi d’autoestima que em fa pensar que hi ha realitats o malsons que poden ser superats, sens dubte”.

Josep Manel Vidal i Juan (l’Alcúdia de Crespins, 1965) és treballador de la docència i escriptor. Ha guanyat diversos premis literaris: Premi Rafael Comenge de Narrativa d’Alberic, el 1991, amb el conte “La dona que balla”. Finalista al 14è «Premi de Narrativa curta per Internet Tinet», que convocà l’ajuntament de Tarragona el 2010, amb el conte “Epíleg”, i arreplegat al recull “El matí i altres contes”, editat per Cossetània. Ha publicat el poemari "El teu nom és un ésser viu" (2011, Germania). El 2013 guanya el XVII premi de poesia Josep M. Ribelles de la Vila de Puçol, amb el poemari "La fràgil arquitectura dels teus gestos" i publicat per l'editorial Onada. Finalista del premi de contes "Vent de Port" (2013) que convoca anualment l'associació cultural de Tremp "La casa del sol naixent", amb el relat "Cafè i canyella" i que publica Pagès Editors en el recull "Magranes i altres narracions". El desembre del mateix any, és premi Francesc Bru de poesia de Canals, amb el poemari "Tots els colors de la tardor". El maig de 2015 és guardonat amb l’Antoni Ferrer" de poesia, per l'associació Cultural "La Garrofera" de l'Alcúdia de Crespins, amb el treball "El cor mineral de la margarida". Actualment col·labora en la Revista Digital "Lemuria". Amb el llibre La llum de les estrelles mortes ha guanyat el premi de narrativa Soler i Estruch, 2016. 

El premi és convocat per l’ajuntament de Villanueva de Castellón / Castelló de la Ribera, i està dotat amb 2000 euros, la publicació de l’obra premiada a la col·lecció Miratges d’Edicions del Bullent, a més d’una escultura de metall realitzada per l’artista Josep Alfonso.


Enguany s’han presentat 29 originals. L'any passat va guanyar l'obra 
Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils, amb un un llibre de viatges que pot llegir-se com una novel·la construït amb setze històries encadenades per la veu de la narradora. Les obres guanyadores d’anteriors edicions publicades per Edicions del Bullent han estat Tot interior, d’Enric Camps, Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina, Humors agres, de Sico Fons, Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser i El vol de les papallones
, de Maurici Belmonte.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona, Josep Manel!
Me n'alegro molt!!!

Josep Manel Vidal ha dit...

Gràcies, amiga!! La veritat és que em fa molt feliç!

novesflors ha dit...

Felicitats! Un nou guardó per a la teua col·lecció.

Josep Manel Vidal ha dit...

Gràcies, novesflors. Un guardó molt benvingut, certament.

viure sense

És cert. Podrem viure sense miracles. I sense extraordinaris al final de la jornada. I amb la pell estalvia del tacte. I amb les oïdes ...