dimecres, 24 de maig de 2017

"La llum de les estrelles mortes" segons Raül Vidal


Josep Manel Vidal, mestre de professió i escriptor per gust i il·lusió, va nàixer fa 52 anys a l’Alcúdia de Crespins, comarca de La Costera. Hui és un bon dia per presentar el seu llibre, si sumem 31+3+17 ens donarà 51, quasi 52.
La literatura de Josep Manel Vidal i Jua podríem dir-ne que té “molta València química” (no confondre, per favor, amb la nit valenciana festiva), és a dir, la seua alquímia (art), la seua barreja per arribar a la creació de l’element en qüestió, està plena d’estima: per una llengua, per una companyia, per les persones, per un mateix... L’estima podria ser l’hidrogen, l’oxigen, que fa possible la vida, l’alquímia, vaja, literària de l’autor.
De fet, la València química es això, la capacitat de combinació d’un element químic, referent, amb d’altres elements, per formar les molècules literàries, els membres i finalment el cos del llibre que ací presentem, “La llum de les estrelles mortes”.
Cada conte, cada història, és un membre del cos, de la persona despullada, la persona procurant viure. Així, el present llibre, està ple de detalls, de molècules, perquè el seu autor és un home de detalls, de treballar el llenguatge fins al detall. No és un majorista de les paraules, ven al detall, directament a la persona. Històries, paraules, que conformen els àtoms de qualsevol existència.
Trobem l’exercici d’introspecció (com a persona química) de l’existència. La pesantor, figurada, d’anar cap a una fi, ja que no deixa de ser una eina de doble tall per riure’s d’allò que calga, de traure l’humor, taronja, perquè és ben valencià.
Les pors. La teràpia literària, escriure per salvar tants moments d’incertesa a la via i com a persona.
Les situacions absurdes, tan quotidianes a la nostra vida com les que no ho són.
El llistat d’elements químics de la taula, del llibre, n’és ben llarga.
Allò realment complicat és que el producte final siga homogeni, que faça lliga i, en aquest sentit, el llibre seria un magnífic morter del mur literari que ja està fent-se i, el seu autor, un magnífic obrer de vila, o filaner, per anar fent les tongades, la tramoia, de la seua obra literària, del llenç que es brodarà.

Compreu el llibre, llegiu-vos-el i gaudiu-lo.

Raül Vidal
L'Alcúdia, 31/03/2017

viure sense

És cert. Podrem viure sense miracles. I sense extraordinaris al final de la jornada. I amb la pell estalvia del tacte. I amb les oïdes ...