dimecres, 31 de maig de 2017

"La llum de les estrelles mortes" segons Lorena Calatayud


La llum de les estrelles mortes és un recull de deu relats que continuen tenint aquella càrrega lírica que ja comença a ser marca de la casa, com he dit abans. I on, com també ha dit altra gent, Josep Manel Vidal mira, més que de fer histories entretingudes, fer bona literatura. Perquè més que els personatges, l’autèntic protagonista dels relats és, sovint, el llenguatge.
En aquest llibre descobrireu històries sense grans artificis, però que esdevenen igualment misterioses, emocionants i pertorbadores. Històries tan senzilles com les que poden originar una trobada casual de dues persones que no acaben de recordar-se, un viatge en autobús que posa en qüestió la normal consideració de la realitat, un home que mira de fugir d’un hospital amb un espill que té propietats extraordinàries, un escriptor que escriu un relat de terror en contra de la seua voluntat, perquè pensa que allò que escriu, acabarà ocorrent o aquella inquietant història, que tanca el llibre, on el protagonista ha descobert una anomalia en el seu pis, concretament al vàter (ja ens contarà l’autor si això té algun simbolisme ocult que se’ns escapa als lectors) i que pot ser un portal a una altra dimensió.
A cada lectura que farem descobrirem un fons, a més d’inquietant, també crític, on són presents l’humor i la ironia, com passa als relats “Indisposició bèl·lica” i “La nit de Nadal”, aquest últim molt divertit. I ens quedarà sempre aquell dubte de saber si estem dins d’un somni o la realitat és un somni o, directament, un malson del que no podem fugir.
Ja vos dic que la intensitat de cada relat no està solament en el final sorprenent i, de vegades impactant, que el tanca, sinó en cada frase. Amb aquella càrrega de profunditat que solen portar les coses que diu Josep Manel Vidal i que ens obliga, sovint, a reflexionar sobre la nostra realitat quotidiana. La distorsió que ofereix és com l’espill d’aquell vellet del relat que us he comentat abans, i on l’autor ens obliga a mirar-nos per decidir què volem conservar de les coses que vivim, què volem ser o què som.

Espere que gaudiu de la màgia del llibre i els seus misteris.